dimecres, 9 de març del 2022

A weird story


Els alumnes de 5è de primària estam realitzant una altra activitat del projecte 𝗲𝗧𝘄𝗶𝗻𝗻𝗶𝗻𝗴 𝕄𝕚𝕤𝕤𝕚𝕠𝕟 𝕥𝕠 (𝕋𝕨𝕚𝕟)𝕊𝕡𝕒𝕔𝕖. Entre totes les escoles participants, que són una trentena, estam redactant una història en cadena en anglès. Cada dia, una classe és l'encarregada de publicar un capítol seguint el fil conductor que marquen els episodis anteriors.

Quan la història arribà a les nostres mans, una escola italiana i una altra de Ceuta havien escrit la trama següent:

«Eco, el protagonista, habitant del planeta Crescent, torna després de cinc anys d'un viatge per l'espai. No obstant això, per raons de l'espai temps, per als pobladors de Crescent han passat realment 50 anys, així que no només no el reconeixen, sinó que la llengua ha evolucionat tant que no s'entenen. Intenta, sense èxit, esbrinar què ha passat. Afortunadament, aconsegueix comunicar-se amb els seus antics amics, els bessos Luna i Comet, mitjançant un llenguatge de signes que utilitzaven de petits.»

En aquest punt, els alumnes Yeray, Júlia, Andrés, Marta i Hirune varen fer una proposta de capítol 3. Finalment, el text seleccionat ha estat el de n'Andrés, que diu així (el traduïm al català perquè l'entengueu tots):

«Eco i els seus amics continuen parlant en aquest llenguatge de signes. Ell els demana per què tenen 45 anys més, però no tenen resposta. Decideixen demanar-li-ho a una científica, però tampoc no ho sap. De camí a casa, topen amb una dona gran que els dona una pista per a trobar la resposta:
—He estat a un planeta en aquella galàxia que es diu Terra —diu la dona—. I he après la seva llengua més famosa, l'anglès. Vos aconsell que hi aneu i demaneu als seus habitants el vostre dubte.
Decideixen anar-hi tots junts. En arribar a la Terra, se n'adonen que és molt més gran que el seu planeta i no saben per on començar, així que li ho demanen a la primera persona que es troben.
—No tenc ni idea de què em parlau —contesta el terrícola.
Se'n van ben decebuts a demanar a una altra banda. Pel camí, troben un moix que intenta captar la seva atenció, així que decideixen seguir-lo. Els condueix fins a la porta d'una botiga molt estranya. Miren per l'aparador —el qual està molt brut, per cert— i hi veuen tot tipus d'objectes curiosos: des d'un vell tricicle a pepes de porcellana i antigues partitures.»

A la imatge que il·lustra aquest article podeu veure n'Andrés transcrivint el text a l'aplicació Story Jumper, on s'estan penjant tots els capítols.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada